Bones pràctiques

Internacionalització, innovació, tradició i sensibilització social en les Falles 2017. Diversos ajuntaments de la Comunitat Valenciana

El reconeixement de la FVMP està dirigit a diversos aspectes de la festa de Falles:

Internacionalització i reconeixement de la festa

En aquest sentit, cal destacar la labor de les organitzacions representatives de les Falles en totes les poblacions on se celebren, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i de tots els que han col·laborat, institucions i particulars, en la consecució de la declaració de la festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2017.

El text de la UNESCO assenyala que la festa de les Falles de València està inscrita en 2016 en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i la defineix amb un text que comença per:

Celebrada para saludar la llegada de la primavera por comunidades de la ciudad y región de Valencia y por la diáspora valenciana emigrada al extranjero, esta fiesta tradicional se caracteriza por la construcción e instalación de enormes grupos escultóricos (”fallas”) compuestos por efigies caricaturescas (”ninots”), que los artistas y artesanos locales crean inspirándose en sucesos de la actualidad política y social. Para simbolizar la purificación y renovación primaverales de la actividad social de las comunidades, las fallas se erigen en las plazas de la ciudad entre el 14 y el 19 de marzo y se les prende fuego este último día, que marca el fin de los festejos.

Tradició

L’Ajuntament de València ha recuperat, l’any en què les Falles han sigut declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l’alçament de la falla municipal al tombe. Tres-cents col·laboradors fallers han pujat la falla més alta de la història.

Aquesta maniobra coneguda com plantà al tombe en què la càrrega s’eleva des del sòl amb tracció humana és una antiga pràctica que simbolitza el valor de l’esforç col·lectiu i la força del poble.

També la falla municipal ha représ l’esperit de l’estoreta velleta i ha rebut les cadires de fusta portades per la ciutadania per a usar-les com a combustible. Així, ha reviscut l’origen de la festa humil que va començar amb piles de trastos dels fusters en netejar els seus tallers i amb les estores que demanaven els xiquets per a cremar en el carrer.

Col·laboració dels ajuntaments a la promoció de la festa

La majoria d’ajuntaments de la Comunitat Valenciana contribueixen activament a la divulgació i preservació de la festa de les Falles des de l’àmbit municipal amb:

Cessió d’espais públics: Auditori, Saló d’Actes, centres cívics, Cases de Joventut, Cases de Cultura, balcons i la resta de dependències municipals

Promoció de les Falles, en les escoles municipals infantils (escoletes) entre els alumnes de 0 a 3 anys que són els futurs precursors i continuadors de la festa.

Són exemples d’aquestes pràctiques els ajuntaments de: Benaguasil, Bétera, Casinos, Llíria i La Pobla de Vallbona, entre altres.

Foment i promoció de l’ús del valencià en els llibrets de Falles, les llegendes dels monuments, els cartells anunciadors, les retolacions i l’activitat de les comissions falleres

Els premis atorgats pels Ajuntaments per a aquesta promoció tenen en compte la qualitat de la llengua segons els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la correcció lingüística, la quantitat de textos, així com la coherència intertextual i l’ús de l’enginy i la sàtira.

En aquest sentit poden anomenar-se els ajuntaments de: Paiporta, la Pobla de Vallbona, Carcaixent, Alzira, Sueca, Xirivella, Tavernes de la Valldigna i Torrent, entre altres.

Cal destacar la labor realitzada per l’Ajuntament de Sueca que ha arribat en 2017 a la XIX edició dels Premis de l’Ús del Valencià en les Falles i per l’Ajuntament de Paiporta que ha tingut la iniciativa de promoure una activitat de lectura pública, per part de voluntaris, dels llibrets de Falles en la Biblioteca Pública.

Innovació i utilització de les tecnologies de la informació

Viquiprojecte: Falles dut a terme pel Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València que desenvolupa una intensa col·laboració amb Wikipedia València.

Aquest Viquiprojecte, que es va iniciar al març del 2017 sense data de finalització, té com a objectiu millorar la qualitat i augmentar els articles relacionats amb el món faller dins del Viquiconcurs Wiki Loves Folk 2017. Ací s’arreplegaran articles en categories ampliables que, en principi, es refereixen a: comissions falleres, artistes, monuments i activitats falleres.

En tractar-se d’un projecte col·laboratiu obert al món, aquest Wikiproyecte contribueix, per afegit, a la internacionalització de la festes de Falles.

Falles segures

L’Ajuntament de Benicarló va promoure la campanya, especialment en les xarxes socials, Reinicia’t Falles 2017 amb els lemes “En les nostres festes, no és no” i “Visquem les Falles sense agressions sexistes”.

L’activitat pretén conscienciar contra l’assetjament sexual en les festes fent insistència en què ni les celebracions festives ni el consum d’alcohol i altres substàncies són excuses per a cap tipus de permisivitat cap a les agressions. Utilitzant les xarxes socials i els termes i imatges de les noves tecnologies, la campanya va dirigida especialment a la joventut.

Sensibilització social

La col·laboració de les organitzacions de la societat civil i els ajuntaments en la festa de Falles ha portat a recolzar una campanya del col·lectiu Lambda (dedicat a la defensa dels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) destinada a visibilitzar la diversitat sexual, familiar i de gènere de manera respectuosa dins de la festa. La campanya es basa en proposar el càntic “Borinot el que no bote” en lloc del acostumat càntic homòfob.

L’Ajuntament de València va sufragar una campanya en els autobusos de l’Empresa Municipal de Transports per a recolzar aquesta acció del Col·lectiu. També es van unir els ajuntaments de Burjassot, Carlet, Castelló, l’Eliana, Foios, Gandia, Manises, Paiporta i Xàtiva, entre altres, demostrant l’acollida i sensibilitat del món municipalista.

Feminizant el mon local. Xàtiva

Per a aquesta commemoració l’Ajuntament de Xàtiva, mitjançant la Regidoria d’Igualtat de Xàtiva i el Consell de Dones, ha buscat la col·laboració d’associacions, partits polítics i la Diputació de València amb un objectiu de consens.

Les accions destacables que s’han dut a terme a Xàtiva durant el Dia Internacional de la Dona són:

Ø Lectura d’un manifest en el Ple municipal en què es va tractar la bretxa salarial, la  precarietat en els contractes que és encara major en les dones, l’excessiva feminització en els cuidats i les tasques domèstiques, i els estereotips de la imatge de la dona en els mitjans de comunicació.

Ø Dossier sobre Pensament Feminista en la Biblioteca en col·laboració amb biblioteques d’altres municipis.

Ø Suport diverses mobilitzacions ciutadanes com la vaga de fam de huit activistes en la Porta del Sol de Madrid.

Ø Suport a l’atur internacional de dones previst per al 8 de març.

D’altra banda, la Regidoria d’Igualtat, es destaca, des de la seua constitució, per abordar el tema de la Igualtat d’una manera transversal:

Ø Plans d’Igualtat i Pla Integral per a l’Ajuntament de Xàtiva.

Ø Observatori de l’Igualtat en el municipi.

Ø Constitució d’una Regidoria específica d’Igualtat dins del Pacte de Sant Jeroni que uneix, mitjançant acords polítics, al govern local.

Ø Programa Xàtiva No és No en Facebook de prevenció de la violència sexual que tornarà a activar-se durant les Falles 2017.

Ø Treball col·laboratiu amb altres Regidories com la d’Esport per a dur a terme activitats conjuntes com Ballem per la Igualtat.

En suma, des de la Regidoria s’afirma que vol pintar-se tot de violeta.

La Vall de la Igualtat. Aspe, El Fondó de les Neus, Monforte de Cid, Novelda i La Romana.

Els cinc municipis treballen en aquest projecte mancomunat, iniciat en 2016, que te com a objectiu crear una xarxa d’intercanvi d’iniciatives encaminades a disminuir la bretxa que separa l’home i a la dona. En aquest espai les dones en els àmbits laboral, familiar, social i cultural són les protagonistes per a afavorir la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral de les persones.

Estudi sobre la pobresa energètica en la ciutat per a definir les estratègies municipals d’actuació. Ajuntament de València

L’Ajuntament de València ha impulsat un estudi, encarregat a la Universitat Politècnica de València, que servirà per a definir les estratègies municipals d’actuació per a la prevenció i atenció de les situacions de pobresa energètica en la ciutat.

Davant de la situació detectada mitjançant aquest estudi, l’Ajuntament de València ha elaborat una bateria de propostes que s’assenten sobre quatre àrees: intervenció, formació, enfortiment de xarxes i control. Entre elles es troba la iniciativa denominada Transició Energètica.

A més del diagnòstic geogràfic, l’estudi delimita també les causes de la pobresa energètica, tant dels factors interns de la llar com dels factors externs vinculats al model energètic.

València és la primera ciutat d’Espanya a disposar d’aquest estudi i la segona d’Europa que va realitzar un estudi semblant l’any 2016.

Accions en situacions d’emergència relacionades amb la pobresa energètica. Ajuntaments de la Comunitat Valenciana

Des de la FVMP es vol destacar el conjunt d’accions, en les dramàtiques situacions d’emergència relacionades amb la pobresa energètica, desenvolupades pels ajuntamientos de la Comunitat Valenciana. Aquestes accions es concreten, entre altres, en el pagament dels rebuts d’electricitat, aigua i gas a les famílies necessitades evitant el tall del subministrament.

A l’espera de la imminent publicació i consegüent entrada en vigor de la Llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana (aprovada per les Corts Valencianes en sessió de 25 de gener de 2017), els ajuntaments, sorgits de les Eleccions Municipals de 2015, atenen situacions d’emergència amb els seus escassos mitjans tècnics i econòmics tractant de pal·liar la pobresa energètica dels seus habitants que impedeix el desenvolupament d’una vida completa i digna.

Assessorament sobre legislació i jurisprudència recent en matèria de clàusula sòl i labor en matèria de consum. Albal (València)

L’Ajuntament d’Albal desenvolupa una destacada labor en matèria de consum fixada en la seua Ordenança d’Intervenció i Control Administratiu per a la Defensa de Consumidors i Usuaris en què s’estan portant millores i actualitzacions.

Són moltes les iniciatives que sorgeixen des de la seua Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) en relació a: claredat sobre les competències municipals en consum, control directe de la qualitat del comerç local i protecció de les garanties dels ciutadans en matèria de consum, cooperació entre entitats locals en matèria de consum…

Cal destacar també la immediatesa amb què va respondre davant de les necessitats d’informació sorgides entre els ciutadans afectats pel Reial Decret Llei 1/2017 de 20 de gener en matèria de clàusula sòl organitzant una oficina de consultes especialitzades, dins de l’OMIC.